Funky de prop

Els aficionats a la màgia sabreu que hi ha una disciplina que es diu "màgia de prop" en la qual l'il·lusionista es troba a molt poca distància dels espectadors i realitza jocs de mans, normalment amb cartes davant d'un públic reduït amb el qual el màgic interacciona. Els que ja tingueu una edat recordareu al gran Juan Tamariz, com a referent de la màgia de prop a Espanya. Resumint, màgia de prop implica proximitat i interactivitat.

Proximitat i interactivitat és el que vam poder gaudir els que vam anar ahir al concert de la Fundación Tony Manero al Marula Café de Barcelona. El Marula és un local petit i acollidor situat en ple centre de Barcelona, al carrer Escudellers 49, prop de la Plaça Real, que està especialitzat en funk. Certament no és el millor local per encabir-hi una banda de 10 músics, perquè no té ni tarima, però això el fa especial, perquè tens els músics molt aprop. Tu els veus a ells, i ells a tu. Gairebé els pots tocar i per tant interacciones amb ells, com en la màgia de prop.

FTM al Marula

La diferència és que ells no fan màgia (que per molt màgica que ens sembli, sabem que ens estan enganyant perquè sempre hi ha una trampa), sinó música. MÚSICA escrita en majúscules i sense trampes. En directe i amb tots els instruments, com es feia fa 40 anys. I a més fan la música que a mi m'agrada, música disco-funky per ballar, ballar i ballar, i no pensar en res més que no sigui en ballar. Però jo, com que soc una mica músic i bastant freakie, em dedico a cantar-ho tot mentre ballo. És a dir, no només canto la melodia o la lletra de la cançó, sinó els vents, la guitarra, el baix i els teclats. No ho canto tot a la vegada, però ho tinc tot al cap i se en quin moment entra cada instrument i què tocarà, com si fos el director de l'orquestra.

Mentre cantava i ballava se'm va acostar una persona molt jove i em va preguntar si era bateria (a vegades també faig com si la toqués). Li vaig dir que no, que lo meu era el piano. Em va dir que tocava el baix en un grup de funky, que li encantava el baix i que ho havia deixat tot per tocar. A mi m'agraden gairebé tots els instruments i el baix és fonamental, perquè és la base rítmica juntament amb la bateria, però també melòdica, ja que marca les notes principals dels acords. Aquesta persona tenia una energia bestial. Demanava a crits que li donessin un baix per tocar. A mi em passa quelcom similar amb el piano, però amb uns quants anys més i més lligams per trencar, però tal com vaig escriure fa uns dies: mai és tard. I precísament ahir mateix el teclista de la FTM em va dir que tenia places a l'escola de Música de Badalona on dóna classes, i que si volia me'n guardava una (Paco, si estás leyendo esto, a ver si cuadramos horarios de cara a Septiembre).

Tornant al concert, el repertori va començar amb una versió del tema "you are a star", dels Aquarian Dream (els braços que apareixen entre els segons 30 i 50 són els meus :D) i va combinar temes propis de la FTM (pel meu gust una mica massa de l'àlbum "Click", que no és el més disco-funky) amb alguna versió i un parell de temes del nou disc, que em van agradar molt. Això és una altra cosa que m'agrada d'aquesta banda i que després comentava amb en Lalo (guitarra): la combinació entre versions i temes propis. La FTM van començar, com la majoria de grups versionant temes, però poc a poc van anar creant-ne de propis, seguint l'estil disco-funky dels 70-80, amb alguna incursió als temes més raperos i llatins (àlbum "Click") i a les bandes sonores (àlbum "Pandilleros"). Tot és música, i ben tocada sempre és un regal per l'oïda, però sempre hi ha qui prefereix les versions, els clàssics de sempre. De tot el que va sonar ahir, jo em quedo amb la versió de "get down, saturday night", d'Oliver Cheatham. Per mi va ser el tema de la nit.

Pels qui us ho vau perdre, us deixo un video promocional de la FTM on surten les dates i els locals on tocaran pròximament, a Manresa, L'Hospitalet, Mataro i Terrassa. A veure si em localitzeu al video, perquè també hi surto jo, com no podia ser d'altra manera.

Acabaré amb les paraules que vaig escriure al Facebook just arribar a casa després del concert: "Gràcies! Gràcies! Gràcies! i mil vegades gràcies pel bolaco d'aquesta nit i la posterior sessió disco-funky a càrrec de Miguelito i Lalo. No deixeu mai de crear, però tampoc no deixeu de versionar, perquè sou uns putos cracks!"

Ens veiem a la Salamandra el dissabte 2 de Juny!